L'altre dia ja comentàvem l'inesperat efecte de Twitter a la teva reputació. Ara en tractarem breument el cantó fosc d'aquesta petita meravella: quan algú t'afegeix a una llista on mai no voldries ser-hi.

No fa gaire que en @Don4Media va il·lustrar-ho perfectament al blog de Hubspot:

El problema amb les llistes de Twitter "Algú m'ha afegit a la seva llista de Twitter!" [Gent amb mostatxos ridículs] Don comprova tot decebut que no hi ha manera d'esborrar-te d'una llista de Twitter

1. Bloqueges l'autor de la llista:
   
2. I, si tot i no voler-te a la seva llista encara vols que sigui follower teu, el desbloqueges:
   

Val a dir, però, que des de Hubspot tenen tota la raó del món dient que, tot i que el truc és efectiu, és prou ridícul que no hi hagi una funcionalitat específica per un cas tant obvi.

De totes maneres, ells també són uns grans defensors de la utilitat d'aquestes llistes i així o demostren en la següent presentació que us recomano de tot cor:

El King Kebab és, sense dubte, el millor lloc on anar a menjar kebabs. Llàstima que l’encert que tenen a la cuina no els acompanyi a internet, tot i els seus esforços.

Fa més de 6 anys que els germans Jilani arribaren a la nostra vila de Cerdanyola del Vallès, on compraren un bar (del qual van conservar força temps una llarguíssima barra) per convertir-lo en un dels primers, i millors, llocs on poder gaudir d’aquesta delicatessen típica del mediterrani oriental i més enllà.

Jo, que vaig descubrir el meu primer kebab fa anys i panys a les rambles de Barcelona (fins i tot crec recordar que també en feien al Cafè Zurich abans de llur remodelació) vaig rebre el King Kebab com si fos ben bé la resposta a les meves plegàries: no haver-me’n de desplaçar a Barcelona sempre que volgués un Kebab (o pita o shawarma segons l’establiment).

Vet aquí que un dia me’n vingueren ganes de kebab, però no trobava per enlloc el seu tríptic per poder fer la comanda per telèfon. Així doncs que vaig posar king kebab cerdanyola a Google amb el malaurat resultat de que em sortí de tot menys la seva pàgina web (http://www.king-kebab.es):

• Directoris on s’hi van afegir els Jilani en el seu dia (alguns amb les dades obsoletes)
• D’altres pàgines que per casualitat tenien les paraules king i kebab (com directoris de restaurants on, a la mateixa pàgina, hi apareixia el Burger King i qualsevol altre lloc on prendre kebabs)

Tot això és prou habitual en empreses que, tot hi haver-se gastat una pasta en un lloc web prou ben dissenyadet (potser amb massa flash), no han pensat en cuidar el seu posicionament.

Ara bé, el que no només entraria ja en assumptes de Identitat Digital, sino a més a més en la calúmnia pura i dura són les injustes crítiques que des d’un fòrum dedicat a queixes de tot tipus sortien a la primera pàgina de Google!

No les repetiré pas, però n’hi havia des de simples mentides malintencionades sobre la higiene del local i el personal fins a les pitjors acusacions possibles que només poden sortir d’una ment ben xenòfoba.

I és en part per això que vaig decidir ajudar-los ni que fós una mica per tal que poguessin millorar la seva Reputació Online amb aquest post i el ressó a Facebook i Twitter que pugui assolir. I així poguem silenciar aquelles calúmnies contra els millors kebabs de tot Cerdanyola i, potser, de bona part de Barcelona.

Inshallah. (Déu ho vulgui)

Actualització: doncs sembla que sí que ho ha volgut, per que aquell malaguanyat resultat a Google és cada cop més avall i, encara millor, he descobert un grup de Facebook dedicat al King Kebab per part d’un client tant satisfet com jo pel seus kebabs i el seu servei al client. Vés qué no pagarien molt altres empresaris per una promoció tant sincera i espontània.

Tot i que sembla ja una eternitat que tenim Facebook trucant a la nostra porta (els 5 anys que té ja són xifres geològiques a internet) hi ha molta gent, molts d’aquests suposats professionals del tema, que s’entesta a reduïr la seva presència corporativa a Facebook amb usuari + grup, obviant pàgines i causes.

Dit d’una altra manera, abans de fer res amb Facebook per la teva empresa cal que et plantegis cinc minuts què vols fer-hi exactament. Altrament dit, els objectius de la teva Identitat Digital a Facebook.

Només vols ser-hi?

1. Crea’t un usuari personal per a tu com a administrador de la presència de la teva empresa.
2. Crea una pàgina pública de Facebook com a presència de la empresa

Vols crear comunitat d’usuaris?
És a dir, si vols que els teus clients (o fins i tot els teus companys de feina) hi comparteixin continguts relacionats amb la empresa (comentaris, temes de debat, fotografies, etc.) pots crear un grup a nom de la empresa (malgrat que també tens Forum i fotos a la pàgina pública)

Vols organitzar cap sarau?
Doncs crea un esdeveniment i invita-hi als teus amics (els del teu perfil) i/o admiradors (els de la pàgina de la empresa)

Vols fer bulto?
O dit d’una altra manera, vols cridar l’atenció a Facebook ajuntant el màxim de gent possible?
Dons crea una causa

I què vol dir tot plegat?

Usuari (o perfil)

És la mare dels ous de Facebook, com si diguéssim, per que res podem fer-hi sense. Ara bé, és i ha de ser personal. Mai, però mai, l’hem de fer servir per la empresa. Només cal veure què ens hi demanen com a informació: creences religioses, estat civil, etc. Vols dir que en pots dir res d’això sobre la teva empresa? O:)

Consell: fés-lo servir de manera normal per parlar una mica de tot i, de tant en tant, colar-hi comentaris per promocionar la empresa. Així els teus missatges de màrqueting seran més creibles.
Més informació: Ayuda Facebook. Perfil (es)

Pàgina

És la llar de la teva marca a Facebook. Una mica com l’aparador de la teva empresa, ben bé com una pàgina web de tota la vida. Però amb una sèrie de capacitats que la fan ideal per fer màrqueting amb Facebook, com per exemple:

• Estadístiques: amb el teu usuari de Facebook no hi ha ben bé manera de poder saber-ne el tràfic que tens. En canvi amb les pàgines teniu tot un seguit d’estadístiques per conèixer el funcionament de la teva presència a Facebook (des de les visites que hi ha hagut fins quina interacció han tingut amb els teus continguts).
• Audiència: la majoria de accions que pots fer amb Facebook només les pot veure qui hi estigui donat d’alta. Les pàgines, en canvi, són accessibles per qualsevol que tingui internet! Res millor per promocionar-t’hi!

Consell: Fés-la el centre de la teva presència corporativa a internet, potser junt la pàgina web de la empresa.
Més informació: Ayuda Facebook. Páginas (es)

Grup

Un grup, tal com hem dit abans, és per debatre i compartir continguts. I això no és potser el més adient per una empresa en sí, al menys no directament.

Consell: Busca la manera de que algú entre els teus clients n’obri un per parlar com de bons són els teus productes (o serveis). I si algú hi entra a queixar-se, millor que l’administrador sigui diplomàtic. O:)
Més informació: Ayuda Facebook. Grupos (es)

Esdeveniment

Qualsevol event que organitzis, sigui un sopar de promoció, una oferta especial a un lloc en concret (o a totes les tevesbotigues) o l’espectacle especial que feu tal nit al teu restaurant el podeu omplir gràcies a Facebook.

Consell: Afegeix-li tot el que hi pugui colar, des de fotos i videos a links cap al teu lloc web i al google maps. I fés que l’esdeveniment surti arreu de la teva xarxa de Facebook i encara més enllà.
Més informació: Ayuda Facebook. Eventos (es)

Causa

Tot i que originalment l’aplicació de Causes a Facebook la van fer per concienciar la gent i recollir diners per beneficència, també ho pots fer servir per la teva empresa.

Posem que vens ninotets del Pokemon i vols remoure una mica el tema amb un lema com “Quants voldríeu tenir un Pokemon a la butxaca?” (cosa que no podríeu fer sense llicència de Nintendo, tot s’ha de dir ). Doncs en comptes d’obrir un grup que mai omplireu de contingut (per que només t’interessa recopilar dades de contacte i fardar del nombre final de gent que s’hi pot afegir) fés-ho amb una Causa.

Consell: Aprofita-ho per implicar-los emocionalment amb la teva marca i aprofita’t-en també de la viralitat d’aquesta aplicació (vull dir, com incita als afegits a afegir més i més gent )
Més informació: Causes Help Center (en)

I encara no hem parlat dels anuncis que podem publicar a Facebook… Però això ja son figues d’un altre paner O:)

No fa massa temps que Twitter va fer un salt qualitatiu en el seu servei afegint-li una funcionalitat que massa temps que s’ha fet esperar: llistes d’usuaris.

Ja des dels primers temps d’ús d’aquest sistema de microblogging per exel·lència em veia jo maleïnt els ossos de qui hagués decidit de no incloure-la, per que a poc que hom seguís més de 10 usuaris, i aquestos fossin ni que sigui una mica actius, se’m feia ben bé impossible de gestionar-los aquell guirigai de missatges.

M’era doncs de bon principi necessària alguna manera de poder agrupar els usuaris ni que fos pels seus temes més habituals de conversa com ara els que encara no he agrupat a la meva conta personal (@Lobisome):

• Política
• Còmics
• Feina

Vaig esmerçar-me doncs a cercar entre les diferents aplicacions web que hom m’oferia per augmentar les funcionalitats de Twitter fins que vaig trobar FriendFeed. Aquesta sí que m’oferia llistes, i molt abans que Twitter, però per-ho m’obligava a crear un amic imaginari per cada usuari de Twitter que volia seguir.

És a dir, el doble de feina.

Finalment me’n vaig decidir per passar a les aplicacions residents (desktop) com ara Seesmic o Tweetdeck. Vaig fer servir totes dues amb fruició fins que, justament, Twitter decidí oferir-nos les llistes vaig sentir que aquestes dues aplicacions perdien el principal motiu per mantenir-les al meu ordinadior.

Però què tenen d’especial aquestes llistes?
Això, tot i la seva òbvia utilitat no seria res més que les que ja abans ens oferien aplicacions com Tweetdeck, Seesmic o les llistes d’amics de Facebook.

Ara bé, una inesperada gràcia que tenim en aquest cas és que les llistes de Twitter són públiques per defecte!

Això ens obre tot un nou món inesperat que ens permet:

• Seguir en bloc els twitts de la gent d’una llista sense haver-vos-els d’anar afegint al vostre llistat dels que  segueixes (Seguidos o Following). Si enganxes a algú amb els mateixos interessos que tú i amb bon criteri a l’hora de sel·leccionar a qui seguir te’n pots estalviar una bona feinada.
• Pots saber, de manera indirecta, el que els altres pensen de tu. És a dir, una bona picossada de la teva Reputació Online!

Doncs sí, només cal mirar en quines llistes surts i quin nom li han posat.

Posem com a exemple la meva conta principal de Twitter: @manyanasj (tinc d’altres, però no venen al cas ara mateix)

N´hi ha llistes de pura cortesia com @pramitjnathan/list-gratitude-1 o @jordigran/reverse que senzillament t’agraeixen que tu els ho fessis abans (@manyanasj/MKT i @manyanasj/social-media respectivament).

També les tenim d’aquelles genèriques de qui no et sap exactament con clasificar-te però que tampoc et vol enterrar dins el maremàgnum del “All Friends”:

• @allegro234/interactivity
• @gerardgirbes/networking

Potser que les més interessants són les que et recompensen amb el reconeixement de classificar-te pels serveis que ofereixes:

• @allegro234/social-media
• @hdsmark/webanalytics-europe

I encara millor si el que t’ho reconeix és un destacat expert en el tema com @victorpuig (tot i que a ell no s’hi veu ben bé com a expert tot sabent que això de les xarxes socials i gestió de reputació online és encara massa nou com per que ningú ho sigui)

• @victorpuig/marketing-online-seo-sem
• @victorpuig/redes-sociales
• @victorpuig/gestion-reputacion

Però potser el que més agraeixo és haver esdevingut membre de @sorprendida/gente-maja-m-maja on ens apleguem els que, segons paraules textuals de @sorprendida:
Todos aquellos que me animasteis y me hicisteis sonreir en el hospital. Nunca lo olvidaré Gracias!

De res, dona, només vaig solidaritzar-me amb algú a qui respecto molt i que, a més a més, estava passant una mala experiència que jo ja conec massa bé.

Afortunadament, tot acava passant per poder tornar a gaudir de l’alegre xivarri de les nostres criatures

:’-)

Si voleu més informació de les llistes de twitter (com crear-ne, omplir-la d’usuaris, etc.) podeu anar directament can Mashable: HOW TO: Use Twitter Lists

Anteriorment ja hem intentat explicar què era això de Twitter, però potser ens quedava de respondre una pregunta encara més important: De què serveix? Doncs bàsicament per trobar clients, fer contactes i comunicar-te ben bé amb qui vulguis en temps real.

Però d’altres amb més coneixement que aquest autor ja l’han respost aquesta pregunta, magistralment a més a més. Alguns d’aquests mestres no només gaudeixen d’ingents coneixements sinó que també tenen la grandesa de compartir-los, com ara Marc Vidal donant-nos permís a re-publicar el seu post homònim: PER A QUE SERVEIX TWITTER?

Blog de Marc Vidal

1. La capacitat d’aportar reflexió sintètica, veloç i encapsulada en píndoles de 140 lletres ha resultat ser un descobriment. Amb l’excusa de les primàries americanes i gràcies a la característica d’arxiu i rèplica, he aconseguit digitalitzar opinions curtes en la gran memòria del propi sistema i aquestes han estat reutilitzades immediatament per altres usuaris durant les nits de recompte. L’efecte final ha estat la construcció d’opinions col•laboratives amb aportacions mínimes i impulsives, amb enllaços que suportaven l’ampliació i amb notícies d’una immediatesa sorprenent.
2. Twitter em permet estar en contacte amb la meva pròpia xarxa d’amics sense l’intrusisme d’altres sistemes tipus xat. La capacitació d’eliminar aquells que no aporten res més que les seves vivències trivials, és fonamental. Hi ha usuaris que relacionen la seva vida personal i els detalls que la conformen amb aportacions molt interessants. D’aquesta manera, seguint un patró que barreja l’interès per la vida dels teus amics i la necessitat d’alimentar-se de notícies, enllaços i aportacions noves, Twitter es converteix en un meccano digital d’enorme sentit.
3. Amb Twitter es pot desenvolupar una espècie de plataforma que bonifica la personalitat social. Funciona com un projector connectat ocasionalment i que treballa construint una marca personal.
4. Twitter no penalitza la promoció racional del teu propi bloc. Els teus seguidors no culpen aquesta actitud ja que, òbviament, els interessa allò que aportes a la blocosfera.
5. A nivell d’empresa permet que els meus projectes siguin assistits en primícia per a qui m’interessa. És una bona manera d’afegir esforços de comunicació social en temes col•lectius o individuals.
6. Em permet l’accés immediat sobre qualsevol apreciació, campanya o temari que exposen els meus vinculats.
7. Gràcies a Twitter he convocat reunions i trobades de manera col•lectiva i les he enllaçat amb facebook o amb altres sistemes de confirmació. Twitter aporta un nou nivell de convocatòria. Permet de tipus més informal, útil quan es vol desprofessionalitzar un encontre.
8. Twitter m’ajuda a obtenir dades a temps real de cotitzacions i impressions per part d’agents de Trading sobre inversions particulars i corporatives. Si el traç ideogràfic es compon d’una síntesi i un enllaç, el conjunt és demolidor.
9. Gràcies a Twitter he aconseguit compondre equips de teletreball puntuals. Després de sol•licitar si algú coneixia un tipus determinat de professional que pogués resoldre un assumpte veloçment, en un parell d’ocasions vaig obtenir resposta satisfactòria. Com exemple com varem solucionar el problema tècnic que varem viure la nit de la inauguració de la Catosfera.
10. Twitter m’ajuda a tenir un resum detallat de la meva pròpia vida. Gràcies a la seva memòria, gestiono el meu temps i ho analitzo. Em serveix de registre del que faig. Em permet raonar-ho, examinar-lo més enllà del que s’apunta en una agenda, ja que a Twitter incorporo raonaments i aspectes immediats que no s’anoten en cap altre lloc.
11. Twitter també és viral i es nodreix d’una xarxa distributiva com a element de promoció d’enllaços i idees. La subscripció via feeds dels twitts preferits augmenta exponencialment aquest fet. Els participants de llocs de notícies socials poden aconseguir enormes fluxos de visites a partir d’aquest sistema d’enllaç automatitzat via Twitter.
12. He pogut comprovar com Twitter permet una retransmissió selectiva i seleccionada d’esdeveniments en directe d’una manera molt fàcil. Debats, conferències i inauguracions poden ser definides, discutida i seguida a temps real a través de Twitter. No permet el detall en la definició, però si el flaix conceptual i immediat. A més, no es tanca a la incorporació instantània de lectors que poden no estar sota la cobertura del propi esdeveniment.
13. Twitter pot arribar a ser una eina fonamental per al periodisme ciutadà. Difon missatges i enllaços a temps real sense cost i a una xarxa de lectors determinada i accessible amb total llibertat.
14. Twitter m’ha permès trobar clients en línia i potencials sinergies empresarials. A través de Terraminds he realitzat recerques selectives que m’han ajudat a desenvolupar projectes comuns, en concret un de molt recent.
15. Twitter em permet prendre notes públiques que solen ser complementades en alguna ocasió. Publico nanoidees que després analitzo en profunditat amb l’afegit que, quan em disposo a això, pot ser que tingui alguna nova idea d’un seguidor que millora o accentua en major mesura la meva. La ment global treballa quan jo descanso.
16. Amb socis i col•laboradors he establert una espècie d’intranet amb permisos. Alguns directius estan connectats amb empleats de departaments diferents, de manera que se sumen petits aspectes que algun dia conformaran empreses obertes de veritat.
17. Els projectes col•lectius o en grup són un territori ideal per a twittejar. En el meu cas he aconseguit que, gràcies a la seva memòria i a la seva atemporalitat immediata, alguns projectes s’actualitzin en diferents moments però col•lectivament.
18. Twitter i jo encara ens estem coneixent, però admeto que la meva opinió sobre el mitjà ha variat substancialment. El debat Pizarro-Solbes va ser enriquidor per a aquells que el seguirem a través del microbloc. La redacció d’una guia prèvia va permetre utilitzar Twitter durant el transcurs del mateix i comentar-ho a temps real. Va permetre fer-ho sobre les pròpies intervencions dels polítics. Vam tenir conclusions ràpides, errors detectats per la intel•ligència col•lectiva i aldarulls d’algun nanoseguidor incontrolat. L’efecte final molt satisfactori i nutritiu. Després d’una nit de lectura twitter, web, bloc i medis digitals al costat del propi debat, el conjunt va permetre escriure reflexions completes, rodones i més o menys encertades.
19. Twitter aconsegueix que m’hi sumi a campanyes i que les conegui.
20. A més, Twitter em diverteix.

Pels qui ens movem per aquest món de les xarxes socials i el Web 2.0 Twitter ja és part de la nostra vida quotidiana. Però tot sovint ens trobem amb petits banys de realitat que ens demostren que encara hi ha molta feina a fer i que massa gent fora del nostre entorn professional encara no sap ni de qué parlem (no debades diuen els experts que més que vendre el que ens toca fer és evangelitzar).

Potser us enrecordareu d’aquella entrevista que féu en Jordi Basté a dues periodistes sobre la importància d’internet en les darreres eleccions a l’Iran (El Món a RAC1: Internet és activisme i la prova és l’Iran) que ja vaig ressenyar a Política i Twitter: #iranelection.

Doncs justament en Basté demanava (cap al minut 6) que expliquessin qué era això del twitter (malgrat que déu ser per aclarir-ho als oïdors, no pas per que ell no ho sàpigui).

Doncs vist que la pregunta encara és vigent, reponguem-la.

Què és twitter?

Segons la viquipèdia: Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140 caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).

Però, tal i com expliquen els de Commoncraft (en), jo diria més aviat que això de twitter és una nova manera de compartir petites experiències o pensaments amb… tothom? Bé, no pas tothom. Només la gent que s’hagi apuntat a la teva pàgina de twitter.

O dit d’una altra manera, és una eina per poder publicar a internet tot el que vulguis sense que hagi de ser cap article elaborat d’aquells que, amb sort, et costaria més d’una hora d’escriure. Per que amb twitter només tens 140 caràcters, com si fós un sms (però tampoc caiguem en l’error de confondre-ho amb els sms de telefonia).

En tot cas, féu-li un cop d’ull al vídeo dels de Commoncraft (en):
Twitter in Plain English (en)

Sí, és en anglés, però veureu un botonet per canviar l’audio a l’espanyol si voleu.

Ara bé, també podeu optar per la manera que tenen els de SuperNews (en) d’explicar-ho:

Així doncs, alguna pregunta més? O:)

Un dia cap a finals de juny de 2009, els meus followees de twitter van començar a tornar-se verds.

Bromes a banda, tot plegat era per que s’adherien a una campanya de recolzament a les manifestacions anti-Ahmadinejad.

En part degut a la fortíssima censura que el règim de Teheran ha fet caure sobre tot periodista estranger present al país, Twiteros d’arreu del món s’hi van llençar a pintar el seu avatar de color verd (color d’aquestes manifestacions) i a twitejar i ReTwitejar amb el hastag #iranelection

Menció apart mereix la importància que el mismíssim govern els USA atorga a Twitter atesa la petició que vaig fer a llurs responsables per que ajornessin una aturada tècnica que tenien prevista:

… solicitarle que pospusiese una caída planificada del servicio por mantenimiento con el fin de hacerla coincidir con las horas de la noche en Irán.

Twitter, cuestión de Estado

Enrique Dans

Per a més informació també podeu fer-hi una ullada (i escoltar) la entrevista que han fet a El Món a RAC1 justament sobre aquest tema:

Internet és activisme i la prova és l’Iran

Sembla doncs que Twitter s’està convertint en quelcom de més seriós de que hom es pensava.

Fa uns dies em feia ressó d’un video sobre Màrqueting en Xarxes Socials (altrament dit Social Media Marketing o SMM) on explicaven una història de bons usos de Twitter per part d’una empresa:

… mentre twitejava va dir “galeta” i de sobte va aparèixer un d’una marca de galetes amb un missatge prou atractiu com per que ell se n’aficionés a les seves galetes!

Com fer anar les xarxes socials per atraure més clients

I la notícia és que això no és pas exclussiu dels USA. Molt més a prop tenim un altre exemple d’equivalent.

En José Frechín, al seu blog Túnel Carpiano (es), parla de com Twitter (o el seu ús per part d’una empresa) va fer-li canviar completament la seva percepció sobre una marca:

1. Ell coneixia tant Softonic com Uptodown, totes dues dedicades a oferir informació i descàrregues de software.
2. Pel que fós, li agradava més Softonic (i a mí, ni que sigui per costum i per que abans érem veïns).
3. Necessitava un programa per captura de vídeo i va twitejar sobre el tema.
4. Va rebre una resposta no-automàtica d’algú d’Uptodown amb informació que li va ser de molta utilitat.

Finalment, doncs, la seva relació amb Uptodown ha canviat radicalment:

Sólo por este intercambio de twitteos ahora me caen bien los de Uptodown, así de fácil.

SMM a través de Twitter [mi caso con Uptodown] (es)

Vet aquí un gos, vet aquí un gat… amb un consumidor fidelitzat, aquest conte s’ha acavat.