Tipus d’usuaris de Twitter
Ara que ja tots tenim clar que la manera més directa de triomfar a Twitter és aconseguir més i més seguidors. Ara bé, què fer-ne d’ells?
Doncs una manera de saber-ho és tenir-los classificats i seguir guies com aquesta tant divertida que vaig trobar a The Infographics Showcase.
Jo si de cas ho resumiria en dues categories:
- A seguir: Experts i superexperts (AKA Mensch i Maven)
- A fugir-ne: De la resta pots fer una mica el que et sembli per cada cas però dels realment pesats (AKA b1tch) més val bloquejar-los sense pensar-hi més, que no fan més que omplir-te de missatges comercials de dubtosa qualitat o senzillament parlen i parlen sense solta ni volta.
De fet, una manera d’obviar els teus followers menys interessants sense haver-los de fer unfollow és fer anar les llistes de twitter 
Twitter Users Profile Infographic
Per més detalls, The Infographics Showcase: Twitter Users Profile Infographic
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Eines per manegar les Xarxes Socials
Twitter, Facebook, Linkedin… No acabem d’aprendre com va una que n’apareix una altra i, ben mirat, ben bé cal dominar-les totes. Com? Doncs amb un seguit d’eines que ens ho facilitin.
Justament aquesta setmana la gent de Consumer Eroski (Programas para manejar varias redes sociales a la vez) n’ha fet un estudi sobre tres d’aquestes:
Ras i curt, recomanen Hootsuite en gran part per ser la que permet gestionar més xarxes:
- MySpace
- Foursquare (alerta amb aquesta, que puja amb molta força tot i ser només per mòbils grossos)
Jo, personalment, també en soc fan total de Hootsuite per això i per que no cal instal·lar-la pas a l’ordinador.
De totes maneres, la combino amb d’altres com…
Podríem dir que per una banda faig servir Hootsuite per crear el meu contingut (escriure els missatges) i per l’altra Cotweet per llegir tot el que m’arriba des de Twitter (m’agrada molt més com en manega les llistes). I per cert, totes dues ens permeten compartir una conta de Twitter amb d’altres (eg. companys d’una empresa encarregant-se de llur Twitter corporatiu)
Però no ens oblidem d’un tema cabdal com és la creació de la nostra xarxa. Per això tinc el privilegi de ser un dels BETA testers de ShoTools, eina que cada dia em recomana un bon grapat d’usuaris a seguir. I com més gent seguim, més gent ens seguirà i més ressò tindran els nostres missatges (sí, els comercials també). 
I de moment fins aquí, ja en parlarem més endavant d’eines pioneres en aquest tema com Ping.fm, només apta pels més agosarats.
Per cert, vols millorar les teves vendes gràcies les Xarxes Socials?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
El nostre valor a les Xarxes Socials
Darrerament he estat trobant informació molt concreta sobre els diners que en podem treure de xarxes com Facebook o Twitter.
Més concretament, les darreres dades que he trobat indiquen casos com:
Cada nou Fan per la teva pàgina de Facebook (o com li diuen ara Aquell a qui li agrada la teva pàgina) representaria un ingrés d’uns 3.60$. Al menys això diuen al podcast titulat Twitter Monetizing and Archiving de la gent de WebmasterRadio.fm (minut 20:50)
Per altra banda, quan algú llegeix a Facebook un comentari positiu sobre el teu producte la seva intenció de compra creix un 8%. Ho diu el mateix Jackob Nielsen en persona, i des de Trecebits se’n feren ressó (Un comentario en Facebook aumenta la intención de compra de una marca un 8%).
I sembla que
les estrenes de cinema comencen a veure’s molt afectades pel que twitteja la gent un cop surt del cinema. Pot ser a fi de bé, com el cas d’UP de Pixar-Disney, o en contra seva com va passar amb Brüno, de Sacha Baron Cohen (The First Post: Brüno and the Twitter effect)
En conclusió, tot i sabent que en molts casos parlem de mitjanes i aproximacions, cada cop queda més clar com paga la pena invertir en xarxes socials.
Finalment us invito a veure el magnífic Valor Afegit d’aquesta set
mana: L’impacte de les xarxes socials en l’economia.
Per cert, vols millorar les teves vendes gràcies les Xarxes Socials?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Llistes de twitter i la mala reputació
L'altre dia ja comentàvem l'inesperat efecte de Twitter a la teva reputació. Ara en tractarem breument el cantó fosc d'aquesta petita meravella: quan algú t'afegeix a una llista on mai no voldries ser-hi.
No fa gaire que en @Don4Media va il·lustrar-ho perfectament al blog de Hubspot:
  |
El problema amb les llistes de Twitter
"Algú m'ha afegit a la seva llista de Twitter!" [Gent amb mostatxos ridículs] Don comprova tot decebut que no hi ha manera d'esborrar-te d'una llista de Twitter |
- Bloqueges l'autor de la llista:
- I, si tot i no voler-te a la seva llista encara vols que sigui follower teu, el desbloqueges:
Val a dir, però, que des de Hubspot tenen tota la raó del món dient que, tot i que el truc és efectiu, és prou ridícul que no hi hagi una funcionalitat específica per un cas tant obvi.
De totes maneres, ells també són uns grans defensors de la utilitat d'aquestes llistes i així o demostren en la següent presentació que us recomano de tot cor:
Per cert, vols controlar la Reputació de la teva Identitat Digital fent servir Twitter?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Les llistes de Twitter i la teva reputació
No fa massa temps que Twitter va fer un salt qualitatiu en el seu servei afegint-li una funcionalitat que massa temps que s’ha fet esperar: llistes d’usuaris.
Ja des dels primers temps d’ús d’aquest sistema de microblogging per exel·lència em veia jo maleïnt els ossos de qui hagués decidit de no incloure-la, per que a poc que hom seguís més de 10 usuaris, i aquestos fossin ni que sigui una mica actius, se’m feia ben bé impossible de gestionar-los aquell guirigai de missatges.
M’era doncs de bon principi necessària alguna manera de poder agrupar els usuaris ni que fos pels seus temes més habituals de conversa com ara els que encara no he agrupat a la meva conta personal (@Lobisome):
- Política
- Còmics
- Feina
Vaig esmerçar-me doncs a cercar entre les diferents aplicacions web que hom m’oferia per augmentar les funcionalitats de Twitter fins que vaig trobar FriendFeed. Aquesta sí que m’oferia llistes, i molt abans que Twitter, però per-ho m’obligava a crear un amic imaginari per cada usuari de Twitter que volia seguir.
És a dir, el doble de feina.
Finalment me’n vaig decidir per passar a les aplicacions residents (desktop) com ara Seesmic o Tweetdeck. Vaig fer servir totes dues amb fruició fins que, justament, Twitter decidí oferir-nos les llistes vaig sentir que aquestes dues aplicacions perdien el principal motiu per mantenir-les al meu ordinadior.
Però què tenen d’especial aquestes llistes?
Això, tot i la seva òbvia utilitat no seria res més que les que ja abans ens oferien aplicacions com Tweetdeck, Seesmic o les llistes d’amics de Facebook.
Ara bé, una inesperada gràcia que tenim en aquest cas és que les llistes de Twitter són públiques per defecte!
Això ens obre tot un nou món inesperat que ens permet:
- Seguir en bloc els twitts de la gent d’una llista sense haver-vos-els d’anar afegint al vostre llistat dels que segueixes (Seguidos o Following). Si enganxes a algú amb els mateixos interessos que tú i amb bon criteri a l’hora de sel·leccionar a qui seguir te’n pots estalviar una bona feinada.
- Pots saber, de manera indirecta, el que els altres pensen de tu. És a dir, una bona picossada de la teva Reputació Online!
Doncs sí, només cal mirar en quines llistes surts i quin nom li han posat.
Posem com a exemple la meva conta principal de Twitter: @manyanasj (tinc d’altres, però no venen al cas ara mateix)
N´hi ha llistes de pura cortesia com @pramitjnathan/list-gratitude-1 o @jordigran/reverse que senzillament t’agraeixen que tu els ho fessis abans (@manyanasj/MKT i @manyanasj/social-media respectivament).
També les tenim d’aquelles genèriques de qui no et sap exactament con clasificar-te però que tampoc et vol enterrar dins el maremàgnum del “All Friends”:
Potser que les més interessants són les que et recompensen amb el reconeixement de classificar-te pels serveis que ofereixes:
I encara millor si el que t’ho reconeix és un destacat expert en el tema com @victorpuig (tot i que a ell no s’hi veu ben bé com a expert tot sabent que això de les xarxes socials i gestió de reputació online és encara massa nou com per que ningú ho sigui)
Però potser el que més agraeixo és haver esdevingut membre de @sorprendida/gente-maja-m-maja on ens apleguem els que, segons paraules textuals de @sorprendida:
Todos aquellos que me animasteis y me hicisteis sonreir en el hospital. Nunca lo olvidaré Gracias!
De res, dona, només vaig solidaritzar-me amb algú a qui respecto molt i que, a més a més, estava passant una mala experiència que jo ja conec massa bé.
Afortunadament, tot acava passant per poder tornar a gaudir de l’alegre xivarri de les nostres criatures
:’-)
Si voleu més informació de les llistes de twitter (com crear-ne, omplir-la d’usuaris, etc.) podeu anar directament can Mashable: HOW TO: Use Twitter Lists
Per cert, vols controlar la Reputació de la teva Identitat Digital fent servir Twitter?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Per a què serveix Twitter?
Anteriorment ja hem intentat explicar què era això de Twitter, però potser ens quedava de respondre una pregunta encara més important: De què serveix? Doncs bàsicament per trobar clients, fer contactes i comunicar-te ben bé amb qui vulguis en temps real.
Però d’altres amb més coneixement que aquest autor ja l’han respost aquesta pregunta, magistralment a més a més. Alguns d’aquests mestres no només gaudeixen d’ingents coneixements sinó que també tenen la grandesa de compartir-los, com ara Marc Vidal donant-nos permís a re-publicar el seu post homònim: PER A QUE SERVEIX TWITTER?
Blog de Marc Vidal
L’us que dono al twitter és cada cop més interessant. Després d’uns primers dies en els que semblava un antropòfag incorporant desenes de followings, vaig descobrir que m’importava més aviat poc o res, que feien els homes més ocupats del món. Com alguns amics sostenien que això del nanoblogging ajudava a crear xarxes, vaig mantenir el meu compte i em vaig disposar a buscar les seves arestes més útils. Vaig esborrar la majoria d’usuaris que no m’interessaven i vaig reflexionar sobre el que jo podia aportar a la nanosfera. Admeto que he informat sobre assumptes insolentment trivials, però ara procuro descobrir els avantatges del nanopost. En concret ja he pogut detectar empíricament 20 bondats:
- La capacitat d’aportar reflexió sintètica, veloç i encapsulada en píndoles de 140 lletres ha resultat ser un descobriment. Amb l’excusa de les primàries americanes i gràcies a la característica d’arxiu i rèplica, he aconseguit digitalitzar opinions curtes en la gran memòria del propi sistema i aquestes han estat reutilitzades immediatament per altres usuaris durant les nits de recompte. L’efecte final ha estat la construcció d’opinions col•laboratives amb aportacions mínimes i impulsives, amb enllaços que suportaven l’ampliació i amb notícies d’una immediatesa sorprenent.
- Twitter em permet estar en contacte amb la meva pròpia xarxa d’amics sense l’intrusisme d’altres sistemes tipus xat. La capacitació d’eliminar aquells que no aporten res més que les seves vivències trivials, és fonamental. Hi ha usuaris que relacionen la seva vida personal i els detalls que la conformen amb aportacions molt interessants. D’aquesta manera, seguint un patró que barreja l’interès per la vida dels teus amics i la necessitat d’alimentar-se de notícies, enllaços i aportacions noves, Twitter es converteix en un meccano digital d’enorme sentit.
- Amb Twitter es pot desenvolupar una espècie de plataforma que bonifica la personalitat social. Funciona com un projector connectat ocasionalment i que treballa construint una marca personal.
- Twitter no penalitza la promoció racional del teu propi bloc. Els teus seguidors no culpen aquesta actitud ja que, òbviament, els interessa allò que aportes a la blocosfera.
- A nivell d’empresa permet que els meus projectes siguin assistits en primícia per a qui m’interessa. És una bona manera d’afegir esforços de comunicació social en temes col•lectius o individuals.
- Em permet l’accés immediat sobre qualsevol apreciació, campanya o temari que exposen els meus vinculats.
- Gràcies a Twitter he convocat reunions i trobades de manera col•lectiva i les he enllaçat amb facebook o amb altres sistemes de confirmació. Twitter aporta un nou nivell de convocatòria. Permet de tipus més informal, útil quan es vol desprofessionalitzar un encontre.
- Twitter m’ajuda a obtenir dades a temps real de cotitzacions i impressions per part d’agents de Trading sobre inversions particulars i corporatives. Si el traç ideogràfic es compon d’una síntesi i un enllaç, el conjunt és demolidor.
- Gràcies a Twitter he aconseguit compondre equips de teletreball puntuals. Després de sol•licitar si algú coneixia un tipus determinat de professional que pogués resoldre un assumpte veloçment, en un parell d’ocasions vaig obtenir resposta satisfactòria. Com exemple com varem solucionar el problema tècnic que varem viure la nit de la inauguració de la Catosfera.
- Twitter m’ajuda a tenir un resum detallat de la meva pròpia vida. Gràcies a la seva memòria, gestiono el meu temps i ho analitzo. Em serveix de registre del que faig. Em permet raonar-ho, examinar-lo més enllà del que s’apunta en una agenda, ja que a Twitter incorporo raonaments i aspectes immediats que no s’anoten en cap altre lloc.
- Twitter també és viral i es nodreix d’una xarxa distributiva com a element de promoció d’enllaços i idees. La subscripció via feeds dels twitts preferits augmenta exponencialment aquest fet. Els participants de llocs de notícies socials poden aconseguir enormes fluxos de visites a partir d’aquest sistema d’enllaç automatitzat via Twitter.
- He pogut comprovar com Twitter permet una retransmissió selectiva i seleccionada d’esdeveniments en directe d’una manera molt fàcil. Debats, conferències i inauguracions poden ser definides, discutida i seguida a temps real a través de Twitter. No permet el detall en la definició, però si el flaix conceptual i immediat. A més, no es tanca a la incorporació instantània de lectors que poden no estar sota la cobertura del propi esdeveniment.
- Twitter pot arribar a ser una eina fonamental per al periodisme ciutadà. Difon missatges i enllaços a temps real sense cost i a una xarxa de lectors determinada i accessible amb total llibertat.
- Twitter m’ha permès trobar clients en línia i potencials sinergies empresarials. A través de Terraminds he realitzat recerques selectives que m’han ajudat a desenvolupar projectes comuns, en concret un de molt recent.
- Twitter em permet prendre notes públiques que solen ser complementades en alguna ocasió. Publico nanoidees que després analitzo en profunditat amb l’afegit que, quan em disposo a això, pot ser que tingui alguna nova idea d’un seguidor que millora o accentua en major mesura la meva. La ment global treballa quan jo descanso.
- Amb socis i col•laboradors he establert una espècie d’intranet amb permisos. Alguns directius estan connectats amb empleats de departaments diferents, de manera que se sumen petits aspectes que algun dia conformaran empreses obertes de veritat.
- Els projectes col•lectius o en grup són un territori ideal per a twittejar. En el meu cas he aconseguit que, gràcies a la seva memòria i a la seva atemporalitat immediata, alguns projectes s’actualitzin en diferents moments però col•lectivament.
- Twitter i jo encara ens estem coneixent, però admeto que la meva opinió sobre el mitjà ha variat substancialment. El debat Pizarro-Solbes va ser enriquidor per a aquells que el seguirem a través del microbloc. La redacció d’una guia prèvia va permetre utilitzar Twitter durant el transcurs del mateix i comentar-ho a temps real. Va permetre fer-ho sobre les pròpies intervencions dels polítics. Vam tenir conclusions ràpides, errors detectats per la intel•ligència col•lectiva i aldarulls d’algun nanoseguidor incontrolat. L’efecte final molt satisfactori i nutritiu. Després d’una nit de lectura twitter, web, bloc i medis digitals al costat del propi debat, el conjunt va permetre escriure reflexions completes, rodones i més o menys encertades.
- Twitter aconsegueix que m’hi sumi a campanyes i que les conegui.
- A més, Twitter em diverteix.
Finalment he d’advertir que Twitter és com un gos amb el seu propietari. La imatge i l’educació que transmet depèn més del amo que del propi animal.
Insistim, aquest post va ser publicat originalment al blog de Marc Vidal el dia 28 de febrer de 2008. Agraïm a l’autor el seu permís explícit per aquesta re-publicació.
Per cert, vols fer servir Twitter al teu negoci?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Habitat, twitter, Iran: no era això companys, no era això
Com molt bé heu comprovat darrerament, acostumo a seguir fidelment la secció de Internet amb Josep M. Ganyet dins el programa El Món a RAC1 on darrerament parlen molt sovint de Twitter.
I justament el dia que ho van titular Que no et donin arroba per caragol van comentar, cap al minut 20, un cas prou lleig de mal màrqueting fent servir twitter.
Sembla doncs que a la gent de Habitat (en) no se’ls va acudir res millor que aprofitar tot l’enrenou twittero al voltant de les eleccions a l’Iran (Política i Twitter: #iranelection) per fer twits promocionals fent servir hashtags com #Mousavi (per Mir-Hosein Musaví (es), candidat reformista de les ja infames eleccions) a veure si havia algun despistat que piqués:
#MOUSAVI Join the database for free to win a £1,000 gift card.
Val a dir, però, que els de Habitat s’en van afanyar a carregar-li les culpes a la agència que els hi portava el tema. sospitós, si mes no, i com a mínim lleig, molt lleig.
Si voleu més informació teniu:
Habitat Uses Iran Twitter Spam to Pimp Furniture (en)
Per cert, vols fer servir Twitter al teu negoci?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
10 pistes per saber si el teu negoci s’ha d’embolicar en això de twitter
No fa massa que vaig llegir un bon article d’en David Berkowitz (en) fent un decàleg per ajudar als empresaris a decidir si han de prendre’s o no la molèstia de fer anar twitter de manera professional. Un article que, de fet molt bé podria servir per decidir el mateix amb qualsevol xarxa social:
Ten Ways To Decide If Your Business Should Tweet (en)
En resum els motius per ficar-s’hi serien:
- El teu nom (o el de la teva empresa): És a dir, fés-te la teva conta de twitter ni que sigui per que no te la trepitjin,
Més detalls en un altre article del mateix autor:
10 Steps For Mastering Your Social Domain (en) - La teva marca: Si la teva empresa és una PYME de les petites, potser no et trobaràs gaire per twitter, però no deixa de ser bona idea ni que sigui per probar sort. Per cert, millor fer servir directament search.twitter.com (en).
- Temes rellevants: Vale, potser no hi veus la teva marca, però si hi parlen de temes relacionats amb el teu negoci ho podries aprofitar per, alerta, respondre‘ls i convertir-te en un usuari de referència per aquell altre usuari/a (ei, una forma genial d’aconseguir un futur client. I dels contents!).
- Val a dir que ja vaig mentar un parell d’exemples d’això:
- Oportunitats locals: fins i tot si només tens una botiga, o senzillament els teus clients són tots de la mateixa àrea geogràfica, pots probar sort amb la cerca avançada de twitter. Ara, que si a més a més ho combines amb els Temes rellevants (3) pot ser la repera.
- Públic Objectiu: Si ja tens prou teca amb la resta de punts, vés investigant els usuaris per veure si són realment clients potencials.
- Avantanje competitiu: Que potser necessites quelcom que et diferenciï dels teus competidors? doncs potser que twitter sigui el que necessites!
- Vendes no-impulsives: Si el teu producte o servei és d’aquells que el client s’ho acostuma a pensar força abans de afluixar la mosca, twitter et por servir per anar-lo seguint i cuidar-lo.
- Manteniments: Si els teu servei o producte és dels que fa clients vagin tornant de tant en tant a manifestar-se per que els en facis manteniment, raó de més per seguir-los a twitter!
- Adquisició o retenció de clients: Si la majoria de les teves vendes venen de clients recurrents, també.
- Recursos i disponibilitat:
- Ja tens algú a la empresa prou ficat a twitter per poder-s’en dedicar com Déu mana?
- Pots pagar a algú més per que ho faci?
- Pots invertir-hi el temps, i potser diners, necessaris per formar a algú dins la teva empresa?
I, finalment, aquestes 10 pistes es resumeixen en dues:
- Que hi són a twitter els teus clients?
- Ja tens els recursos necessaris per comunicar-t’en?
Com ja he dit abans, per més detalls:
Ten Ways To Decide If Your Business Should Tweet (en)
Alguna pregunta més? O:)
Per cert, vols fer servir Twitter al teu negoci?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Què és twitter?
Pels qui ens movem per aquest món de les xarxes socials i el Web 2.0 Twitter ja és part de la nostra vida quotidiana. Però tot sovint ens trobem amb petits banys de realitat que ens demostren que encara hi ha molta feina a fer i que massa gent fora del nostre entorn professional encara no sap ni de qué parlem (no debades diuen els experts que més que vendre el que ens toca fer és evangelitzar).
Potser us enrecordareu d’aquella entrevista que féu en Jordi Basté a dues periodistes sobre la importància d’internet en les darreres eleccions a l’Iran (El Món a RAC1: Internet és activisme i la prova és l’Iran) que ja vaig ressenyar a Política i Twitter: #iranelection.
Doncs justament en Basté demanava (cap al minut 6) que expliquessin qué era això del twitter (malgrat que déu ser per aclarir-ho als oïdors, no pas per que ell no ho sàpigui).
Doncs vist que la pregunta encara és vigent, reponguem-la.
Què és twitter?
Segons la viquipèdia: Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140 caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).
Però, tal i com expliquen els de Commoncraft (en), jo diria més aviat que això de twitter és una nova manera de compartir petites experiències o pensaments amb… tothom? Bé, no pas tothom. Només la gent que s’hagi apuntat a la teva pàgina de twitter.
O dit d’una altra manera, és una eina per poder publicar a internet tot el que vulguis sense que hagi de ser cap article elaborat d’aquells que, amb sort, et costaria més d’una hora d’escriure. Per que amb twitter només tens 140 caràcters, com si fós un sms (però tampoc caiguem en l’error de confondre-ho amb els sms de telefonia).
En tot cas, féu-li un cop d’ull al vídeo dels de Commoncraft (en):
Twitter in Plain English (en)
Sí, és en anglés, però veureu un botonet per canviar l’audio a l’espanyol si voleu.
Ara bé, també podeu optar per la manera que tenen els de SuperNews (en) d’explicar-ho:
Així doncs, alguna pregunta més? O:)
Per cert, vols fer servir Twitter al teu negoci?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Política i Twitter: #iranelection
Un dia cap a finals de juny de 2009, els meus followees de twitter van començar a tornar-se verds.
Bromes a banda, tot plegat era per que s’adherien a una campanya de recolzament a les manifestacions anti-Ahmadinejad.
En part degut a la fortíssima censura que el règim de Teheran ha fet caure sobre tot periodista estranger present al país, Twiteros d’arreu del món s’hi van llençar a pintar el seu avatar de color verd (color d’aquestes manifestacions) i a twitejar i ReTwitejar amb el hastag #iranelection
Menció apart mereix la importància que el mismíssim govern els USA atorga a Twitter atesa la petició que vaig fer a llurs responsables per que ajornessin una aturada tècnica que tenien prevista:
… solicitarle que pospusiese una caída planificada del servicio por mantenimiento con el fin de hacerla coincidir con las horas de la noche en Irán.
Per a més informació també podeu fer-hi una ullada (i escoltar) la entrevista que han fet a El Món a RAC1 justament sobre aquest tema:
Internet és activisme i la prova és l’Iran
Sembla doncs que Twitter s’està convertint en quelcom de més seriós de que hom es pensava.
Per cert, vols fer servir Twitter al teu negoci?
If you enjoyed this post, make sure you subscribe to my RSS feed!
Canvia d’idioma
Segueix-nos!
