Archive for the ‘ Articles ’ Category

Què és l’Analítica Web?

L’analítica web ens ajuda a saber què passa dins la nostra pàgina web i a decidir què n’hem de fer per millorarla. Però cap contador ni gràfic de visites ens servirà per massa si no tenim molt clar per què la volem la pàgina web.

Tot i fent un recull arreu d’internet costa de trobar una definició prou curta i acurada que pugui copsar tota la complexitat de la nostra feina. Tenim, per exemple, la que podeu trobar el nostre glossari:

Estudi de la activitat en un website a partir de les dades de navegació dels usuaris.

Altrament tenim la de Web Analytics Associations (via Wikipèdia (es)):
Mesura, processament, anàlisi i informe de dades d’Internet amb l’objectiu d’entendre i optimitzar la Usabilitat Web

Aquesta definició penso que és prou entenedora per qui n’estigui una mica iniciat en el tema, però penso que per deixar el concepte ben clar necessitem el, si em permeteu, del professional més reconegut del ram i més actiu en llur divulgació: Pere Rovira Samblancat, director de Webanalytics.es

Us recomano de tot cor que us prengueu només una mica de temps per aprendre tot el que pogueu de la següent presentació:

Us comento un grapadet de les pàgines més significatives:
3- Sí, ho admeto, la meva definició és un resum d’aquesta O:)
5- Això de “sense analítica web és com anar d’ulls clucs” és per a mi la esència de tot plegat.
7- Màrketing, Usabilitat, Optimització, conversió… Tot plegat són conceptes que mai s’haurien de deslligar de la Analítica Web.
8- Objectius: per qué vols la web?

Resumint.

Tot plegat és molt més que:
1- Instal·lar Google Analytics al website.
2- Anar mirant de tant en tant quantes visites tenim.

Això, ja em perdonareu, serveix per poc més que inflar-nos l’ego.

Valdria molt més la pena mesurar lo següent:

  1. Què fan els nostres visitants a la web?
  2. Què volem que hi facin? Altrament dit, com em fan ells guanyar diners?
  3. Com fer-nos-ho per que ells ho facin? O, com puc guanyar-ne encara més diners?

Però això ja és una altra història.

Google vs. Bing (o vs. Microsoft+Yahoo!)

Google vs Bing

Primer, Microsot treu el seu cercador Bing. Després se n’alia amb Yahoo!. I per acabar, de moment, Google prepara la seva resposta: Caffeine. Ens n’hem de preocupar? no massa.

Cada cop que hi ha cap canvi als principals cercadors del mercat, sembla com si se’ns remogués el terra sota els peus. I no parlo només dels black-hat SEOs que s’esmercen contínuament en trobar el canvi secret de l’algoritme de cerca per tal que els seus trucs (sempre una mica brutots, per això són black-hat) no perdin ni una mica d’efectivitat.

No, em refereixo a canvis públics i coneguts com el fet de que Microsoft treiés al mercat el seu nou cercador: Bing (es).

A priori, trobo que aquesta preocupació entre experts i usuaris és una miiiica precipitada. Vull dir, qui s’enrecorda ara de l’enrenou del Google Wiki (es)?

Primer recapitulem la seqüència dels fets:

  • 28-05-2009: Microsoft treu Bing.
  • 29-07-2009: Microsoft i Yahoo! signen un acord de cooperació que, de fet, farà que Bing i Yahoo! funcioni com un únic cercador.
  • 08-2009: Google treu, en fase BETA, una millora sustancial del seu: Caffeine (en).

Què n’hem de fer doncs tots plegats, consultors SEO i els clients que ens paguen pel millor possicionament possible?

Home, per una part, no massa res per que la cosa va per llarg:

  • 2 anys per que aquesta aliança acabi donant una eina 100% efectiva
  • 5 anys per que Google s’hagués de preocupar seriosament
    • I això tot suposant que Google s’adormís al paller
      • I encara més si tenim en compte les quotes d’aquest mercat. Que sí, que Google n’acapara més del 60% i el nou Bing un llaminer 30%… als USA
      • Al mercat mundial, però, Google fressa el 90% i ja a Espanya el supera.

Així doncs, si em llegiu des d’Europa o Amèrica Llatina no cal preocupar-se gaire.

I encara menys si tenim en compte un estudi d’usabilitat realitzat per Christian Science Monitor:

  • Condicions:
    • 12 usuaris que mai havien fet servir Bing.
    • Havien de realitzar dues cerques locals:
      • hotels propers
      • on comprar una càmera
  • Resultats:
    • La usabilitat (i utilitat) de la pàgina de resultats de Bing superava en escreix la de Google
    • De totes maneres, la majoria dels usuaris preferien seguir cercant amb Google. Per què?
      • N’estaven acostumats a Google.
      • Tot el plegat d’aplicacions de Google (Google Docs, Google Calendar, etc.) fa que hom ho decideixi i no només comparant els cercadors de manera aïllada.

Però no estic dient pas que ens adormim a la palla, no.

Val la pena anarnos-en preparant per que:

  • Els usuaris de Bing semblen més convertibles. És a dir, és més probable que cliquin als anuncis (tipus Google Adwords) malgrat que potser caldrà a esperar que Bing n’arribi al menys al 15% del mercat (i no només als USA, sino allà on treballi cadascú).
  • Consolidació del PPC. Uns diuen que AdCenter i Yahoo! Search Marketing pujaran de preu, d’altres que Google AdWords els baixarà… En to cas, sembla que amb el temps ja no podrem aplicar la clàssica pirula de mirar la keyword més rendible a Google Adwords per anar-la després a comprar a Yahoo! Search Marketing.
  • Google deixarà de ser un monopoli. Caldrà anar seguint el tema per veure com i amb quina velocitat ens anem apropant als USA on, igual que passa amb la guerra Pepsi vs. Coca Cola, la situació és tant diferent a la nostra.

En tot cas, la meva proposta seria esdevindre (o arrimar-nos a) un SEO d’un White-Hat immaculat. Per que dubto molt que sigui quina sigui la possició i funcionament dels cercadors haguts i per haver al mercat s’allunyin massa del seu objectiu fundacional: oferir contingut de qualitat als que cerquen a internet.

És a dir, sense menysprear la resta de tècniques del ram, no hi ha res com un bon contingut a la web que volguem posicionar.

I, ja posats, si voleu comparar la versió actual de Google amb la nova (Caffeine) aquí teniu l’eina per anar-ho comparant:

BlackDog: Google / Google Caffeine Comparison (en)

Més informació:

Habitat, twitter, Iran: no era això companys, no era això

Com molt bé heu comprovat darrerament, acostumo a seguir fidelment la secció de Internet amb Josep M. Ganyet dins el programa El Món a RAC1 on darrerament parlen molt sovint de Twitter.

I justament el dia que ho van titular Que no et donin arroba per caragol van comentar, cap al minut 20, un cas prou lleig de mal màrqueting fent servir twitter.

Sembla doncs que a la gent de Habitat (en) no se’ls va acudir res millor que aprofitar tot l’enrenou twittero al voltant de les eleccions a l’Iran (Política i Twitter: #iranelection) per fer twits promocionals fent servir hashtags com #Mousavi (per Mir-Hosein Musaví (es), candidat reformista de les ja infames eleccions) a veure si havia algun despistat que piqués:

#MOUSAVI Join the database for free to win a £1,000 gift card.

Val a dir, però, que els de Habitat s’en van afanyar a carregar-li les culpes a la agència que els hi portava el tema. sospitós, si mes no, i com a mínim lleig, molt lleig.

Si voleu més informació teniu:
Habitat Uses Iran Twitter Spam to Pimp Furniture (en)

10 pistes per saber si el teu negoci s’ha d’embolicar en això de twitter

No fa massa que vaig llegir un bon article d’en David Berkowitz (en) fent un decàleg per ajudar als empresaris a decidir si han de prendre’s o no la molèstia de fer anar twitter de manera professional. Un article que, de fet molt bé podria servir per decidir el mateix amb qualsevol xarxa social:
Ten Ways To Decide If Your Business Should Tweet (en)

En resum els motius per ficar-s’hi serien:

  1. El teu nom (o el de la teva empresa): És a dir, fés-te la teva conta de twitter ni que sigui per que no te la trepitjin,
    Més detalls en un altre article del mateix autor:
    10 Steps For Mastering Your Social Domain (en)
  2. La teva marca: Si la teva empresa és una PYME de les petites, potser no et trobaràs gaire per twitter, però no deixa de ser bona idea ni que sigui per probar sort. Per cert, millor fer servir directament search.twitter.com (en).
  3. Temes rellevants: Vale, potser no hi veus la teva marca, però si hi parlen de temes relacionats amb el teu negoci ho podries aprofitar per, alerta, respondre‘ls i convertir-te en un usuari de referència per aquell altre usuari/a (ei, una forma genial d’aconseguir un futur client. I dels contents!).
  4. Oportunitats locals: fins i tot si només tens una botiga, o senzillament els teus clients són tots de la mateixa àrea geogràfica, pots probar sort amb la cerca avançada de twitter. Ara, que si a més a més ho combines amb els Temes rellevants (3) pot ser la repera.
    twitter-advanced-search
  5. Públic Objectiu: Si ja tens prou teca amb la resta de punts, vés investigant els usuaris per veure si són realment clients potencials.
  6. Avantanje competitiu: Que potser necessites quelcom que et diferenciï dels teus competidors? doncs potser que twitter sigui el que necessites!
  7. Vendes no-impulsives: Si el teu producte o servei és d’aquells que el client s’ho acostuma a pensar força abans de afluixar la mosca, twitter et por servir per anar-lo seguint i cuidar-lo.
  8. Manteniments: Si els teu servei o producte és dels que fa clients vagin tornant de tant en tant a manifestar-se per que els en facis manteniment, raó de més per seguir-los a twitter!
  9. Adquisició o retenció de clients: Si la majoria de les teves vendes venen de clients recurrents, també.
  10. Recursos i disponibilitat:
    • Ja tens algú a la empresa prou ficat a twitter per poder-s’en dedicar com Déu mana?
    • Pots pagar a algú més per que ho faci?
    • Pots invertir-hi el temps, i potser diners, necessaris per formar a algú dins la teva empresa?

I, finalment, aquestes 10 pistes es resumeixen en dues:

  1. Que hi són a twitter els teus clients?
  2. Ja tens els recursos necessaris per comunicar-t’en?

Com ja he dit abans, per més detalls:
Ten Ways To Decide If Your Business Should Tweet (en)

Alguna pregunta més? O:)

Què és twitter?

Pels qui ens movem per aquest món de les xarxes socials i el Web 2.0 Twitter ja és part de la nostra vida quotidiana. Però tot sovint ens trobem amb petits banys de realitat que ens demostren que encara hi ha molta feina a fer i que massa gent fora del nostre entorn professional encara no sap ni de qué parlem (no debades diuen els experts que més que vendre el que ens toca fer és evangelitzar).


Potser us enrecordareu d’aquella entrevista que féu en Jordi Basté a dues periodistes sobre la importància d’internet en les darreres eleccions a l’Iran (El Món a RAC1: Internet és activisme i la prova és l’Iran) que ja vaig ressenyar a Política i Twitter: #iranelection.

Doncs justament en Basté demanava (cap al minut 6) que expliquessin qué era això del twitter (malgrat que déu ser per aclarir-ho als oïdors, no pas per que ell no ho sàpigui).

Doncs vist que la pregunta encara és vigent, reponguem-la.

Què és twitter?

Segons la viquipèdia: Twitter és un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text només, amb una longitud màxima de 140 caràcters mitjançant SMS, missatgeria instantània o bé directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).

Però, tal i com expliquen els de Commoncraft (en), jo diria més aviat que això de twitter és una nova manera de compartir petites experiències o pensaments amb… tothom? Bé, no pas tothom. Només la gent que s’hagi apuntat a la teva pàgina de twitter.

O dit d’una altra manera, és una eina per poder publicar a internet tot el que vulguis sense que hagi de ser cap article elaborat d’aquells que, amb sort, et costaria més d’una hora d’escriure. Per que amb twitter només tens 140 caràcters, com si fós un sms (però tampoc caiguem en l’error de confondre-ho amb els sms de telefonia).

En tot cas, féu-li un cop d’ull al vídeo dels de Commoncraft (en):
Twitter in Plain English (en)

Sí, és en anglés, però veureu un botonet per canviar l’audio a l’espanyol si voleu.

Ara bé, també podeu optar per la manera que tenen els de SuperNews (en) d’explicar-ho:

Així doncs, alguna pregunta més? O:)

Política i Twitter: #iranelection

23-06-twitter-iran

Un dia cap a finals de juny de 2009, els meus followees de twitter van començar a tornar-se verds.

Bromes a banda, tot plegat era per que s’adherien a una campanya de recolzament a les manifestacions anti-Ahmadinejad.

En part degut a la fortíssima censura que el règim de Teheran ha fet caure sobre tot periodista estranger present al país, Twiteros d’arreu del món s’hi van llençar a pintar el seu avatar de color verd (color d’aquestes manifestacions) i a twitejar i ReTwitejar amb el hastag #iranelection

Menció apart mereix la importància que el mismíssim govern els USA atorga a Twitter atesa la petició que vaig fer a llurs responsables per que ajornessin una aturada tècnica que tenien prevista:

… solicitarle que pospusiese una caída planificada del servicio por mantenimiento con el fin de hacerla coincidir con las horas de la noche en Irán.

Twitter, cuestión de Estado

Enrique Dans

Per a més informació també podeu fer-hi una ullada (i escoltar) la entrevista que han fet a El Món a RAC1 justament sobre aquest tema:

Internet és activisme i la prova és l’Iran

Sembla doncs que Twitter s’està convertint en quelcom de més seriós de que hom es pensava.

Màrqueting pel Twitter: SMM dels d’Uptodown

Fa uns dies em feia ressó d’un video sobre Màrqueting en Xarxes Socials (altrament dit Social Media Marketing o SMM) on explicaven una història de bons usos de Twitter per part d’una empresa:

… mentre twitejava va dir “galeta” i de sobte va aparèixer un d’una marca de galetes amb un missatge prou atractiu com per que ell se n’aficionés a les seves galetes!

Com fer anar les xarxes socials per atraure més clients

I la notícia és que això no és pas exclussiu dels USA. Molt més a prop tenim un altre exemple d’equivalent.

En José Frechín, al seu blog Túnel Carpiano (es), parla de com Twitter (o el seu ús per part d’una empresa) va fer-li canviar completament la seva percepció sobre una marca:

  1. Ell coneixia tant Softonic com Uptodown, totes dues dedicades a oferir informació i descàrregues de software.
  2. Pel que fós, li agradava més Softonic (i a mí, ni que sigui per costum i per que abans érem veïns).
  3. Necessitava un programa per captura de vídeo i va twitejar sobre el tema.
  4. Va rebre una resposta no-automàtica d’algú d’Uptodown amb informació que li va ser de molta utilitat.

Finalment, doncs, la seva relació amb Uptodown ha canviat radicalment:

Sólo por este intercambio de twitteos ahora me caen bien los de Uptodown, así de fácil.

SMM a través de Twitter [mi caso con Uptodown] (es)

Vet aquí un gos, vet aquí un gat… amb un consumidor fidelitzat, aquest conte s’ha acavat. :)

Com fer anar les xarxes socials per atraure més clients

Fa unes setmanes vaig assistir a un webinari impartit per Bren Leary, de CRM Essentials, des del lloc web de Hubspot amb la intenció de compartir un esboç de la seva experiència en el mercat aprofitant de la manera més efectiva possible les xarxes socials per atraure nous clients i comunicar-nos amb els que ja tenim.

Realment us recomano que n’aprofiteu la horeta que dura el video del webinari:
How to Use Social Media to Attract More Customers (en)

Però mentre us decidiu si val la pena o no,  aquí teniu les notes que vaig prendre aquell dia:

  • La gent ara gasta més temps a facebook que no pas a l’email! (minut 7)
  • Els usuaris comencen a preferir les empreses que els ofereixen interacció via Social Media (xarxes socials(minut 12)
  • El que realment cal fer a les xarxes socials és: escoltar, compartir i participar (minut 16)
    • Com per exemple el que li va passar a Brent que, mentre twitejava va dir “galeta” i de sobte va aparèixer un d’una marca de galetes amb un missatge prou atractiu com per que ell se n’aficionés a les seves galetes!
  • I com mesurem la nostra presència a les xarxes socials? (minut 33) Per que ja no estem parlant de les visites al nostre website, ja no n’hi ha prou instal·lant-hi Google Analytics. Hem d’obrir-nos a tot un nou ventall d’eines d’anàlisi (Analítica Web 2.0):

I això només són quatre pinzellades, us recomano de tot cor que hi féu una ullada al video i, com no, també als diferents punts de contacte amb Brent Leary: